Parella de ball

Tu que em vas donar a llum quan et cercava i no ho sabia.

Què voldries dansar amb mi?

Ballaríem fins trobar-nos amb les nostres arrugues,

agafats girant sobre nosaltres mateixos

al nostre jardí secret.

Què voldries dansar amb mi?

Ballaríem fins que les passes fossin més curtes,

els gestos més lents i les mirades profundes.

Tal vegada t'agradaria quedar a viure amb mi,

fins la posta de sol,

abans de partir a un altre lloc, un altre temps.

Seríem nosaltres per uns moments

i els lliris s'obririen al voltant.

Què voldries dansar amb mi?

(Il·lustració: Marta Farina)

La vida després de la vida

Quan m'apagui

seré pètals.

Per ara, sóc arbre que treu arrels,

esperant brotar,

desitjant les flors...

(Il·lustració: Rebecca Dautremer)

Descalça

Sense sabates

amb aquella lleugeresa de la pell lliure,

s'aventuren els peus

a sentir la sorra humida, l'aigua freda,

les passes sense destí.

Si em veiessis, 

tal vegada no em reconeixeries.

Torno a renéixer amb cada lluna!

Només em delaten els ulls i la veu.

Fa massa temps que no fem castells junts, ni cerquem petxines...

Asseguda m'ha semblat que ma mare em pentina els cabells,

i em fa trenes com quan era petita.

La meva nena viu,

i li vola la faldilla quan corre.

On deuen parar els altres nens per anar a jugar?

(La foto és meva)

Germà de somnis

Em sents?

El meu cos ja dorm,

ara sóc lliure i sutil,

i he volat fins al teu costat,

per alenar el teu nom,

per si m'escoltaves.

Estic esperant que despertis al mar de somnis.

Et prometo que viatjarem junts al bosc dels arbres de la llana,

i jugarem a empaitar-nos amb els altres.

Els demanarem que ens contin històries ancestrals

sobre com ser feliços,

i quan aterrem de nou, ho cridarem al vent,

perquè tothom ho sàpiga

i al creuar-nos pels matins

no quedi més remei que somriure.

(Il·lustració: Atelier de libellune)

Alts teus passos sonen picarols

Amor,
tu que brilles quan plores i quan rius,
tu que tantes vegades
m'il·lumines en la foscor
T'estimo,
en la llum i en l'ombra,
perquè sense tu et prometo
que no podria ser qui sóc.
Reverencio a la lluna
per deixar-me ser ta mare,
i en secret t'acaricio el coll
i et xiuxiuejo a cor obert
quan preciosa ets.

(Fotografia: Natàlia Moll. Gràcies per la inspiració)

Renaixent cada dia

(Il·lustració de Jie He)

Et desperto amb taronges amb mel,
petons als ulls clucs, somriures a les galtes,
que et porten volant a un nou dia,
ple de contes que escrius per a mi,
de dibuixos que penjarem a la nevera,
de moviments de plaer d'un cos lliure com un riu.

Mica en mica deixem que s'apagui el soroll de viure,
per donar pas a la quietud de la nit.
T'acompanyo a dormir amb cançons i carícies a l'esquena,
perquè és així com sento que desitges morir avui,
per tornar a renéixer demà.

Feliç 2013

Que l'amor abraci a tots els homes i a la Terra!