La dansa dels esperits
Frego amb els dits
els vidres entelats
pregant al zenit
veure els esperits dansant.
La generositat de l'Univers
em regala una aurora boreal.
Fent camí
Un trosset de sol enmig la boira
per començar el matí,
un somriure de comiat
abans de separar-nos,
una mirada melangiosa
abans de l'adéu,
i música, molta música
despertant la meva alegria
cantant al sol
celebrant-me...
Cues interminables de cotxes,
moltes persones pensant,
jo mateixa,
condueixo i recordo
el món lleuger dels nens,
que a cada moment comencen una vida nova,
i cada nit tanquen els ulls dolçament sense pensar en demà,
arraulits al llit, mentre la mare els besa i els acotxa,
esperant la fi d'un altre dia fàcil esgotat.
per començar el matí,
un somriure de comiat
abans de separar-nos,
una mirada melangiosa
abans de l'adéu,
i música, molta música
despertant la meva alegria
cantant al sol
celebrant-me...
Cues interminables de cotxes,
moltes persones pensant,
jo mateixa,
condueixo i recordo
el món lleuger dels nens,
que a cada moment comencen una vida nova,
i cada nit tanquen els ulls dolçament sense pensar en demà,
arraulits al llit, mentre la mare els besa i els acotxa,
esperant la fi d'un altre dia fàcil esgotat.
Després del vent
El mar escup les escorrialles dels homes,
obsessionats per posseir la lluna,
per fer, enlloc de ser.
En aquests dies de cels grisos
de rostres pansits viatjant en metro,
de mirades perdudes,
als cartells publicitaris
ha sorgit un anunci:
a la terra del no-res,
la simplicitat habita les ànimes,
i en el buit es troba el Tot.
No faria altra cosa que abraçar
a tu, i a tots,
per sentir consol,
en un bell instant on l'Amor i jo som un.
obsessionats per posseir la lluna,
per fer, enlloc de ser.
En aquests dies de cels grisos
de rostres pansits viatjant en metro,
de mirades perdudes,
als cartells publicitaris
ha sorgit un anunci:
a la terra del no-res,
la simplicitat habita les ànimes,
i en el buit es troba el Tot.
No faria altra cosa que abraçar
a tu, i a tots,
per sentir consol,
en un bell instant on l'Amor i jo som un.
Metamorfosis
Nena d’aire
que m’acompanyes des de l’ampit de la finestra
amb les mans en ofrena.
Guaites atenta el meu despertar en grandia,
sents créixer la meva força del foc,
per oferir-me als homes i a la terra,
per guarir,
per guiar aquells que escolten la seva ànima cridant per eixir.
Estic teixint un capoll amb fil de seda
per transformar-me,
per renéixer pura i angelical amb les primeres flors.
(Il·lustració Nick Kosciuk)
Somiant tot el temps
El cel és com un somni,
la vida és un somni
amb els ulls oberts i tancats,
només un somni.
(Música: Zbigniew Preisner - Like a Dream)
Escrits d'hivern
Recollida sobre mi mateixa,
imagino als homes dormint abraçats en nits fredes.
Espero serena l'arribada de la llum, eixint amb lentitud,
empesa pel solstici d'hivern en gaia terra.
Els meus ulls s'enlluernen de sol,
que s'alça immutable tots els matins,
sempre present, el vegi o no,
espero l'escalfor al cos,
que em fa tancar els ulls
per gaudir d'aquest instant uterí.
M'inclino davant la Vida,
agraïda de ser qui sóc,
feliç d'estimar,
jugant amb al vent
que xiuxiueja amore, amore...
amb un perfum a l'aire que em fa somriure.
imagino als homes dormint abraçats en nits fredes.
Espero serena l'arribada de la llum, eixint amb lentitud,
empesa pel solstici d'hivern en gaia terra.
Els meus ulls s'enlluernen de sol,
que s'alça immutable tots els matins,
sempre present, el vegi o no,
espero l'escalfor al cos,
que em fa tancar els ulls
per gaudir d'aquest instant uterí.
M'inclino davant la Vida,
agraïda de ser qui sóc,
feliç d'estimar,
jugant amb al vent
que xiuxiueja amore, amore...
amb un perfum a l'aire que em fa somriure.
