Me salté un acento,y te encontré estirado,
tranquilo,
dormido.
Al despertar,
como no nos entendíamos con palabras,
sólo quedó el amor y el silencio
de dos almas cuando se miran desde la unidad.
(Fotografía: Victor Oliveira)
Sin palabras
Me salté un acento,y te encontré estirado,
tranquilo,
dormido.
Al despertar,
como no nos entendíamos con palabras,
sólo quedó el amor y el silencio
de dos almas cuando se miran desde la unidad.
Música d’un alleugeriment
A les nits sento el perdó que m’allibera del pes d’arrastrar culpa.
Llavors, començo a recordar-me...ha arribat el moment d’obrir les ales.
Ha arribat la pau, que s'ha assegut en el meu diafragma,
Llavors, començo a recordar-me...ha arribat el moment d’obrir les ales.
Ha arribat la pau, que s'ha assegut en el meu diafragma,
ha marxat l'angoixa a fer un llarg viatge.
El meu àngel em posa les sabatilles quan em llevo
i m'acaricia les plomes amb una suavitat celestial.
(Sonen els Manel)
Por las noches siento el perdón que me libera del peso de arrastrar culpa.
Entonces, comienzo a recordarme... ha llegado el momento de abrir las alas.
Por las noches siento el perdón que me libera del peso de arrastrar culpa.
Entonces, comienzo a recordarme... ha llegado el momento de abrir las alas.
Ha llegado la paz, que se ha sentado en mi diafragma,
ha marchado la angustia para hacer un largo viaje.
Mi ángel me pone las zapatillas cuando me levanto
y me acaricia las plumas con una suavidad celestial.
(Suenan los Manel)
(Fotografia: Àurea Genestar)
Dona'm refugi
Travesso l'estació cada tarda.
Trepitjo les estrelles en els pènduls.
I un altre cop gris, excepte tú,
sempre tan ple de llum.
Cruzo la estación cada tarde.
Piso las estrellas en los péndulos.
Trepitjo les estrelles en els pènduls.
I un altre cop gris, excepte tú,
sempre tan ple de llum.
Cruzo la estación cada tarde.
Piso las estrellas en los péndulos.
Y otra vez gris, salvo tú,
siempre tan lleno de luz.
Carència de lluna creixent
M'ha crescut una voluntat als testos del balcó,i mentre regava les fulles amb llàgrimes,
a la cuina s'ha cremat el sopar.
(Fotografia: Àurea Genestar)
Àurea
Mare de tots a qui has tocat de llum.
Amb tú he après que l'amor ens fa infinits.
(Text: Mònica Gallifa)
(Il·lustració: Berta Arguimbau)
(Il·lustració: Berta Arguimbau)
Mirades
La meva filla gran observa una foto dels avis quan eren joves. L'avi s'ha mort i el trobem a faltar. La Berta diu que aquest noi no s'assembla a l'avi que ella coneixia. Però hi ha una cosa que no ha canviat: els ulls. I després d'escoltar-la jo em demano: la mirada viatja fora del temps i l'espai?
(Fotografia: La mirada de Buda. Àurea Genestar)
(Fotografia: La mirada de Buda. Àurea Genestar)
Parint
Aquest poema, que vaig escriure al néixer la Júlia, el dedico a l'Àngels que per fi ha aconseguit allò que tant desitjava: parir la seva filla.
Cauen els pètals sobre els meus ulls,
i ja fa dos nits que vols sortir de la panxa.
Contracció, pressió,
aire que puja dels peus al cap,
i baixa del cap als peus,
l’onada em salva
Sóc la porta entre el cel i la terra,
m’has traspassat el cos i l’ànima
Sóc la teva mare i t’ofereixo tot el meu ésser
T’estimo i t’espero
Viatges a través de la pelvis,
i llisques com un peix.
Et veig el capet, el cos, la mirada per primer cop.
Ets tan bonica...
No puc oblidar la teva dolça olor.
i ja fa dos nits que vols sortir de la panxa.
Contracció, pressió,
aire que puja dels peus al cap,
i baixa del cap als peus,
l’onada em salva
Sóc la porta entre el cel i la terra,
m’has traspassat el cos i l’ànima
Sóc la teva mare i t’ofereixo tot el meu ésser
T’estimo i t’espero
Viatges a través de la pelvis,
i llisques com un peix.
Et veig el capet, el cos, la mirada per primer cop.
Ets tan bonica...
No puc oblidar la teva dolça olor.
(Fotografia: Sebastià Martí)
