L'amor en majúscules
bombolles de
Mònica
on miércoles, 14 de julio de 2010
Etiquetes de comentaris:
poemes reikinians,
poemocions
/
Comments: (5)
L'Amic del bosc
bombolles de
Mònica
on domingo, 4 de julio de 2010
A l'arribar al llindar oníric del bosc,
em descalço com qui arriba a un temple sagrat.
Cruixeix la fullaraca com si cremés i murmura el vent el meu nom.
Avanço amb cura de no despertar les criatures que vigilen els meus passos,
i oloren el rastre dels meus pensaments.
em descalço com qui arriba a un temple sagrat.
Cruixeix la fullaraca com si cremés i murmura el vent el meu nom.
Avanço amb cura de no despertar les criatures que vigilen els meus passos,
i oloren el rastre dels meus pensaments.
Desperta l'alegria de retrobar-nos, en el sigili de les escletxes de llum que travessen els buits dels arbres.
Em recolzo en els nussos de la seva ànima,
l'escorça m'estira els cabells,
i sobretot les arrels es desenterren i frissen per enredar-se amb els dits dels meus peus.
Em recolzo en els nussos de la seva ànima,
l'escorça m'estira els cabells,
i sobretot les arrels es desenterren i frissen per enredar-se amb els dits dels meus peus.
M'arrelo en la seva presència salvatge per clucar els ulls de plaer.
És llavors quan m'apareixen els nenúfars florint...
És llavors quan passa el temps lliscant com seda...
És llavors quan no puc fer res més que llegir històries d'amor
sota l'aixopluc de la seva ombra.
És llavors quan m'apareixen els nenúfars florint...
És llavors quan passa el temps lliscant com seda...
És llavors quan no puc fer res més que llegir històries d'amor
sota l'aixopluc de la seva ombra.
(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/vaionnoth/)
Carta rural
Avui és dia de mercat i he baixat al poble en bicicleta. Com m'agrada creuar els camps de blat daurats, plans i extensos... He trobat al pintor i la seva dona i hem xerrat del vol de les orenetes al fosquet. Sembla que aquest any ens han visitat menys i estan preocupats. Els he convidat a sopar la setmana vinent.
De tornada, morta de calor, m'he aturat a la bassa que hi ha a mig camí, i m'he banyat despullada sota la mirada dels girasols silenciosos. Mentre nedava sentia el verdet del fons que m'acariciava els peus. El sol cremava i prest he estat eixuta. Són aquests plaers rurals que em recorden la meva part animal.
Aquesta nit soparé tomàquets del meu hort amb formatge. Són de la tomaquera que vaig plantar a principis d'estiu i que tant he cuidat. No hi ha res com veure créixer els fruits de cuidar algú.
De tornada, morta de calor, m'he aturat a la bassa que hi ha a mig camí, i m'he banyat despullada sota la mirada dels girasols silenciosos. Mentre nedava sentia el verdet del fons que m'acariciava els peus. El sol cremava i prest he estat eixuta. Són aquests plaers rurals que em recorden la meva part animal.
Aquesta nit soparé tomàquets del meu hort amb formatge. Són de la tomaquera que vaig plantar a principis d'estiu i que tant he cuidat. No hi ha res com veure créixer els fruits de cuidar algú.
Hauries de venir. S'apropa la verema i els núbols em conten que et fa ganes que ens trobem. T'espero sense més paraules.
Mònica