Éxits de l'ànima

Quan vaig decidir ser espelma,
i vaig néixer de dia, sota el sol,
no sabia que per contemplar la llum
hauria d'esperar que arribés la nit...

Et vaig veure al cafè

Et vaig veure al cafè, dempeus a la barra, prenent un cafè a glops petits mentre llegies un diari per distreure el temps. Com cada dilluns, es repetien aquells instants vertiginosos, en què desig i por es barrejaven i no sabia si entrar o fugir corrents. Després gairebé sense adonar-me’n, empenyia la porta que donava pas a aquella olor a suís i ensaïmada, i a la sensació elèctrica de rebre les teves mans sobre la meva cintura. Aquest gest em calmava, però no esborrava el fet desagradable de sentir com cruixien els sobrets de sucre buits sota els meus peus.

Participació en el projecte literari col.lectiu: lletrAtura
http://associacioadart.blogspot.com/

Te vi en el café, de pie en la barra, tomando café a sorbos pequeños mientras leías un periódico para distraer el tiempo. Como cada lunes, se repetían aquellos instantes vertiginosos, en que deseo y miedo se mezclan y no sabía si entrar o huir corriendo. Después sin darme cuenta, empujaba la puerta que daba paso a aquel olor a suizo y ensaimada, y aquella sensación eléctrica de recibir tus manos sobre mi cintura. Aquel gesto me calmaba, pero no borraba el hecho desagradable de sentir como crujían los sobres de azúcar vacíos bajo mis pies.

Les paraules més belles que mai m'han dit

Una tarda després del bany la Berta em va dedicar les paraules més belles que mai m'havien dit. Tot un honor ser la teva mare, amor.



Vull tornar a néixer sempre a la teva panxa.







(Fotografia: www.imagarmendia.es)

Aromes de ràbia

Caminaves pel camp segat
ferint-te les cames
i oblidant les esgarrinxades
per poder collir atmelles tendres.

Seies davant de dues pedres
i parties les closques
amb una força sorgida de la ràbia d'una olor.
Aquella olor a llet àgria, triada al sol,
perquè la mare havia oblidat donar-te mam.

Fotografia: Pacoso

L'equador del desig

Em trasbalsen els dimecres de colors rosats, de respiracions úniques, de femenitat exaltada, i sobretot, de laberints amb passadissos que es rendeixen al soroll d'unes sabates de taló.

(Coordenades: Latitud 0º o allà on es troben aquells qui s'han perdut)

Me alteran los miércoles de colores rosados, de respiraciones únicas, de femenidad exaltada, y sobretodo, de laberintos con pasadizos que se rinden al ruido de unos zapatos de tacón.

(Coordenadas: latitud 0º o allá donde se encuentran los que se han perdido)

Fotografia: Altamar

Destins metronians

Als matins viatjo refugiada en el soroll sord del metro. La casualitat sempre m'agafa desprevinguda dels encontres subterranis. Els teus passos i els meus s'han cercat des del temps de les ombres, i nosaltres ignorants, ens hem trobat a la parada de les fulles. Els teus ulls són meus. La meva boca és teva. Una dolça besada s'esvaeix com el fum per la sortida d'emergència, i la velocitat de les finestres em roba una darrera mirada. El buit torna a donar-me la mà.

[T'espero en el darrer vagó, on sempre em quedo dormida]

Por las mañanas viajo refugiada en ruido sordo del metro. La casualidad siempre me coge desprevenida de encuentros subterráneos. Tus pasos y los míos se han buscado desde el tiempo de las sombras, y nosotros ignorantes, nos hemos encontrado en la parada de las hojas. Tus ojos son míos. Mi boca es tuya. Un dulce beso se desvanece como el humo por la salida de emergencia y la velocidad de las ventanas me roba una última mirada. El vacío vuelve a darme la mano.

[Te espero en el último vagón, donde siempre me quedo dormida]

Constel·lacions d'amor

Bressolo el bebé absent dia i nit. Escolto el seu plor a dins meu.

S'àvia m'abraça de panxa a panxa.

Sento presència.

Mo mare es fa gran per poder sentir-me filla.
Sento presència.

Mon pare m'estima i m'agafa amb força amb les seves mans càlides.
Sento presència.

I tú, em mires l'ànima i em recordes sota les acàcies. Em sento continguda en l'absoluta presència.

(Fotografia: http://loveandlifeinpictures.blogspot.com/)

Estoy meciendo el bebé ausente día y noche. Oigo su llanto dentro mío. Mi abuela me abraza de panza a panza. Siento presencia. Mi madre crece para poder sentirme hija. Siento presencia. Mi padre me quiere y me coge con fuerza con sus manos cálidas. Siento presencia. Y tu, me miras el alma, me recuerdas bajo las acacias. Me siento contenida en la absoluta presencia.