Fragilitats

Des de la quietud de la vida feta
contemplo el llençol estés que voleia al vent.

El seu aleteig m'inspira aires de llibertat,

i una gúspira del meu cor s'emociona imaginant que partim junts.

La por que habita la panxa no deixa fer grans canvis.

M'ilusiona pensar que s'esvairà quan escalfi el cafè demà al matí

i podré volar cap a nous horitzons.

Il·lusa! Les ànimes de vidre prou feina tenim en romandre en equilibri.

(Gràcies a la Fàtima per regalar-me la imatge que m'ha inspirat)

Oblit

No puc parar de recordar
que et vaig oblidar en somnis.
Em deleixo pel sabor que em deixaves als llavis
després de besar-me,
i conservo una sensació estranya a la panxa de nimfa.
M'agrades tot i que ara ja tornes a ser un desconegut
enmig de la immensitat onírica.

(Il·lustrador: Orijiiro)

Desembarcament de Normandia

No sé si podré oblidar tot allò que els meus ulls han vist. Estic cansat de contemplar l'horror i de donar-li la mà a la mort compromesa amb mi d'ençà que començà aquesta guerra absurda. No sé si vull tornar als dies normals. No sé si la meva vida té sentit o si el sentit és dels altres. Només sé que hi ha una llum que em crida i que al meu costat s'ha assegut Ella, amb aquell somriure preciós que sempre em dedicava quan obria la porta i jo l'anava a buscar per anar a ballar. Duu aquell vestit de floretes que tan m'agradava, que la feia etèrea, que la convertia en un àngel que il·luminava els nostres matins al despertar. No sé què fa aquí si és morta. Tanmateix sento l'escalfor de la seva mà sobre la meva. Crec que tan sols la veig jo... Ja ho sé. M'ha vingut a buscar...

- Nedem?- m'ha xiuxiuejat a cau d'orella.

Hem saltat. Tots corren. Jo ja no en tinc ganes de córrer enlloc, em vull quedar abraçat a ella endinsant-me més i més al fons de l'oceà. Tonalitats infinites de blau. Silencis invisibles...Eternitat assolida.

Aquesta és una participació a Relats conjunts

Músics de carrer

(Prelude suite nº1 in G major BWV 1007)

Melodia per cello que emmudeix els sorolls del món,

que em vibra al pit quan em somrius

i em fa descobrir tots els moviments del cos.

En aquell passadís tocant amb els ulls tancats,
et trobo als migdies sense atrevir-me a seure amb tú,

desitjant que els meus passos no avancin,

lliurant-me als acords que m'encisen,

esperant una mirada que torni a fer sonar la música triomfal

que enamora els sentits i et besa l'ànima.

La increïble història de la nena muntanya

(Il·lustrador: Sebastià Martí)


Tinc una nova amiga. Petita i gran alhora. És la nena muntanya més increïble que he sobrevolat mai. Ha nascut en la darrera lluna creixent i olora a terra humida i a bosc encantat. Té una essència mágica a les entranyes que m’atrau com a una cuca de llum la claror. Les fades som pur impuls, sempre darrera de les coses més belles i divertides… No hi ha rés millor per riure que un nen alegre.

Amb ella jugo a reconéixer els arbres arrelats a la seva pell. Per la remor de les seves fulles mogudes pel vent endevino si són fages, roures, acàcies. El ginkgo és el meu preferit, és prodigiós. Ja estic esperant contemplar-la vestida d’un fullatge tendre el matí que desperti la primavera.

Camp a través

Roures, bedolls i fages fan costat al meu camí.

Albiro un camp agermanat amb l'horitzó,

i corro i corro d'alegria i fortuna,

acaronant les espigues amb els palmells oberts,

sentint la terra que em sosté i em nodreix,

entre el blat que dansa atupat pel vent.

Ja no puc parar,

ja no queden aldarulls interiors,

només un desig tímid d'unir-me al sol.
M'obro a la vida i al món,

confio

i els meus pètals llueixen d'amor.

On sóc?

(Il·lustradora: Daniela Volpari)

Espills d'aigua esbandeixen somnis d'allò que ens agradaria ser.
L'esqueix de la imaginació creix en subsòls aqüàtics fins que les arrels toquen fons.
Els estels no deixen mai de volar ni els amants de besar-se.
Si les bombolles ixen com a camí de retorn a l'altra realitat, ja ens podem despertar.

Records presents

Llaços de tendresa oblidats al fons d'un calaix
són descoberts amb desitjos de reunir dues pells que s'estimen.

S'escola el temps pels porus oberts i esperançats de carícies,

que semblen recordar-se vestits de felicitat un diumenge de març,

amb la primavera exaltant uns cossos enamorats.

Viure com un nen

(Il·lustrador: Hashimoto Reina)

El cor de nena em governa per guaitar el món com per primera vegada,
oloro la inocència brotant als atmetllers,
i les roselles de l'amor pur bategant al cor dels homes.
Il·luminades romanen les mans
fins que el temps és il·lusió i per fusió ho entenc tot.

Juguem amb les formigues, banyem-nos al riu,
que al rebre el sol a la cara m'agrada tancar els ulls,
perquè aquell benestar no em pugui fugir mai de les parpelles.

Cel i Terra es retroben a través meu
i s'alegren com dos infants contents de córrer descalços sobre l'herba!

Essència femenina

Per sobre meu, seqüències i vibracions volàtils reguen els arbrers a l'atzar dels colors.
Rosada etèrea. Dimensions paral·leles.
Gest femení que cerca un cos per manifestar-se en la més perfecta expressió.

T'espero amb delit de sentir-me dona.

(Il·lustrador: Matthew Pasqarello)