Lleugeresa gràcil

Sota les acàcies,

veient caure les flors,

tot sembla més fàcil,

tot succeix en un temps real,

i un estar delicat.

(Il·lustració: John Grant)

Vida

Mare quan m'entregaves la vida perquè pregués el relleu, no imaginava els matins de flors, ni la puresa del nadó en braços. No imaginava els comiats d'éssers estimats, i no intuïa com és sostenir als teus fills, ni com és fer-se gran i cuidar als altres. Estimo tot allò que m'has donat, i també allò que no m'has donat, perquè això em fa com sóc i et dono gràcies de tot cor. El riu de la vida no té fi, i nosaltres tan sols som les pedres que llima l'aigua mentre aprenem la saviesa de fluir.

(Il·lustradora: Erika Lugo)

Somni d'un cautiveri

(Il·lustradora: Amanda Cass)

Un petoneig al dit petit fa que es llevi el meu infant,
Són tardes d'hivern, que suren en el silenci del blau,
que observo l'elegància dels peixos,
asfixiats de moure la cua per donar-se impuls dins l'aquari del pare.
Però ells saben que els estimo.
Hem fet amistat ingènua.
Recorrem el camí junts a banda i banda del vidre,
esbrinant si la vida és real o és una pressó.

Si els allibero amb els ulls tancats,
neden feliços pel mar, infinits als límits,
i per fi SÓN essència marina,
s'apinyen, revolten, brillen de colors,
dansen entre aigües,
i les nits de lluna plena llegeixen poesia.

Ones

Pensaments arrugats, vells, cansats,

avorrits de la mateixa espiral mental,
amb ganes d'abandonar-me i deixar de voltar pel meu cap,
com si fossin ones de sorra dibuixades pel mar
que avui hi són i demà s'han esborrat.
Fàcil, fluïdes, sense resistències...
deixant-se portar pel ballarí de la dansa marina.
Música i remor d'onades!
En remull poso els meus peus,
per si l'aigua s'endú les idees plúmbies
i em regala la frescor cristalina de l'horitzó.

Essència femenina

Per sobre meu, seqüències i vibracions volàtils reguen els arbrers a l'atzar dels colors.
Rosada etèrea. Dimensions paral·leles.
Gest femení que cerca un cos per manifestar-se en la més perfecta expressió.

T'espero amb delit de sentir-me dona.

(Il·lustrador: Matthew Pasqarello)

Amors naturals

Desperto abans que surti el sol arraulida entre les teves branques,
amb l'ésser enterbolit pels somnis,

amb el plaer d'estirar les ales.
T'acaricio els nussos i et sento majestuós.
Trontollo d'excitació per sobrevolar-te i
perfumar-me del teu florir.
Sóc tu i tu ets jo,
m'emociona que m'eixuguis les llàgrimes quan no trobo consol.
Sóc lliure d'anar i venir,
de cantar imponent a les teves fulles.
Sóc feliç.
Estem casats d'ànima,
com abans d'habitar els nostres cossos,
i en les nits estrellades
em despullo i em lliuro a tú
amb la més dolça entrega,
per compartir mirades, silencis i alens.

(Il·lustrador: Christy Babrick)