Temps d'estimar


Em creix el cabell més enllà de la cintura
si canto i em pentino a les nits.
La lluna em crida amb veu fina,
despertant-me amb tan deliciós reclam.
Surto a l'encontre de les meves germanes,
que celebren al voltant del foc.
Correm com salvatges pel bosc,
riem com nenes,
sentim juntes la força que ens mou.
Avui a trenc d'alba
he arribat a una clariana coberta d’una catifa
de fulles daurades,
i t’he trobat assegut esperant-me,
amb aquella grandesa d'amor brillant al pit.
De seguida he començat a estimar-te, tot i que ets un estrany.
No han calgut paraules entre nosaltres, 
parlem un llenguatge subtil com la flaire d'una flor.
A l'inspirar-te he sabut que em vols fer un regal.
Has estès el braç i m'has ofert un pètal de rosa blanc,
que a l'instant s'ha abraçat al pètal roig que duia amb mi.
La meva pell s’ha eriçat amb la suavitat d’aquesta pura unió.
A l’alçar la mirada he vist com somreies,
mentre les meves mans sostenien aquesta dolça sensació 
que m'ha bressolat durant hores.



El vol de l'amor


A primera hora agafo el metro i davall a la parada de les fulles caigudes. Al pujar les escales trobo fullaraca i oloro a terra humida del bosc.

Quan arribo a dalt de tot, m'espera l’esquirol de sempre. Li agrada córrer davant les meves passes, obrint-me camí fins la clariana. M’assec i gaudeixo del sol càlid, que m’escalfa i m’acaricia el rostre.

No es fa esperar gaire. Apareix al cel, planejant i dibuixant espirals damunt meu, deixant anar darrera seu una estela de pols daurada que cau com neu sobre el meu cos. Quan es posa a terra, és impossible deixar de contemplar-lo amb aquella bellesa d’ocell del paradís. Em mira i piua, i sento que al meu pit irradia una llum que s'expandeix suament. En aquell instant de plenitud, sé que podria fer qualsevol cosa. Llavors, l’au em convida a pujar damunt seu i volem. Aquella claror sorgida del cor s’estén per tot arreu on passem. Els homes per un moment, miren amunt doncs no saben d'on venen aquells flocs brillants. Després, com si res, segueixen caminant. Des de dalt, observo com en cadascun d’ells s’encén una espurna. Alguns la faran créixer de seguida, i altres la tindran més temps guardada esperant per fer-se gran.

Aleshores, descendim en silenci fins al mateix lloc d'allà on hem partit. Els animals del bosc, que ho presencien tot, em donen la benvinguda. Em pugen damunt plens d’alegria, i jo els acaricio a tots.

El sol va baixant i el dia es va fonent. La panxa em remuga. És hora de tornar a casa, i m’acomiado amb un gest d’agraïment. Baixo les escales i el conductor m’està esperant per a dur-me en el viatge de retorn. De vegades, pujo al vagó i percebo que ja no és tan fosc. Algunes petites flames titil·len en els ulls de les persones i somriuen d’amor. 

(Fotografia: anònima)

Fent allò que no es pot deixar de fer


Pètals de lliri,
obrint-se increïblement,
a un ritme imperceptible
als ulls dels homes.
Ferms en la intenció de florir,
sense obstacle capaç d'aturar
aquesta força primordial
que alena l'ésser 
quan sent intensament la bellesa de viure.

(Il·lustració Kana Handel)

La revolució dels somnis



Essència d'ocell,
deslliurada de la mort en vida,
has vençut les teranyines que t’atrapaven,
i el cor et guia cel amunt.

Els teus somnis s'amunteguen als peus del llit,
com roba plegada que espera algú que la vesteixi.
Aquest matí és el moment perfecte
per conquerir-ne un, només un!

Si en el moment que el sol estigui més alt,
sentissis cap mena de dubte o por,
confia i CREA,
i el vent s'ho endurà tot.
Les mans dolces sabran què fer,
ja que saben que el temps és art.

(Il·lustració: Catrin Welz-Stein)

Lleugeresa gràcil



Sota les acàcies,
veient caure les flors,
tot sembla més fàcil,
tot succeix en un temps real,
i un estar delicat.

(Il·lustració: John Grant)

Flor de dones


Pas a pas,
a cada revolt del camí,
us he anat trobant,
gaudint del vostre univers particular.
Allà on no calen les paraules ha nascut la mirada,
i la complicitat de les mans.
Al seure en cercle, som pètals d'un gran lotus.
Al centre, romà dolçament
l'essència perfumada de la flor.

Pòsits de té verd i blanc




Pòsits de té imprevistos,
nascuts d'un dia per l'altre,
sedimenten les hores al caprici de les fades.
Al fons de la tassa,
trobes allò que hi vulguis veure,
i si mires distret
tal vegada llegeixis
una ploma blanca com d'àngel,
que oscil·la cercant una coincidència, 
un pròposit o un lloc especial on caure.

(Fotografia: jo mateixa)

Parella de ball



Tu que em vas donar a llum quan et cercava i no ho sabia.

Què voldries dansar amb mi?
Ballaríem fins trobar-nos amb les nostres arrugues,
agafats girant sobre nosaltres mateixos
al nostre jardí secret.

Què voldries dansar amb mi?
Ballaríem fins que les passes fossin més curtes,
els gestos més lents i les mirades profundes.
Tal vegada t'agradaria quedar a viure amb mi,
fins la posta de sol,
abans de partir a un altre lloc, un altre temps.
Seríem nosaltres per uns moments
i els lliris s'obririen al voltant.

Què voldries dansar amb mi?

(Il·lustració: Marta Farina)

La vida després de la vida


Quan m'apagui
seré pètals.
Per ara, sóc arbre que treu arrels,
esperant brotar,
desitjant les flors...

(Il·lustració: Rebecca Dautremer)

Descalça


Sense sabates
amb aquella lleugeresa de la pell lliure,
s'aventuren els peus
a sentir la sorra humida, l'aigua freda,
les passes sense destí.

Si em veiessis, 
tal vegada no em reconeixeries.

Torno a renéixer amb cada lluna!
Només em delaten els ulls i la veu.
Fa massa temps que no fem castells junts, ni cerquem petxines...
Asseguda m'ha semblat que ma mare em pentina els cabells,
i em fa trenes com quan era petita.
La meva nena viu,
i li vola la faldilla quan corre.
On deuen parar els altres nens per anar a jugar?

(La foto és meva)

Germà de somnis

Em sents?

El meu cos ja dorm,
ara sóc lliure i sutil,
i he volat fins al teu costat,
per alenar el teu nom,
per si m'escoltaves.

Estic esperant que despertis al mar de somnis.
Et prometo que viatjarem junts al bosc dels arbres de la llana,
i jugarem a empaitar-nos amb els altres.
Els demanarem que ens contin històries ancestrals
sobre com ser feliços,
i quan aterrem de nou, ho cridarem al vent,
perquè tothom ho sàpiga
i al creuar-nos pels matins
no quedi més remei que somriure.

(Il·lustració: Atelier de libellune)

Alts teus passos sonen picarols


Amor,
tu que brilles quan plores i quan rius,
tu que tantes vegades
m'il·lumines en la foscor
T'estimo,
en la llum i en l'ombra,
perquè sense tu et prometo
que no podria ser qui sóc.
Reverencio a la lluna
per deixar-me ser ta mare,
i en secret t'acaricio el coll
i et xiuxiuejo a cor obert
quan preciosa ets.

(Fotografia: Natàlia Moll. Gràcies per la inspiració)

Renaixent cada dia

(Il·lustració de Jie He)

Et desperto amb taronges amb mel,
petons als ulls clucs, somriures a les galtes,
que et porten volant a un nou dia,
ple de contes que escrius per a mi,
de dibuixos que penjarem a la nevera,
de moviments de plaer d'un cos lliure com un riu.

Mica en mica deixem que s'apagui el soroll de viure,
per donar pas a la quietud de la nit.
T'acompanyo a dormir amb cançons i carícies a l'esquena,
perquè és així com sento que desitges morir avui,
per tornar a renéixer demà.

Feliç 2013

Que l'amor abraci a tots els homes i a la Terra!