Albada d'Orion

He segut durant mil·lenis

a la punta d'una estrella
esperant veure't tornar a passar,
esperant la teva mirada i la teva llum.
I en el moment fugaç del nostre encontre,
he apretat fort els punys per retenir
la pols màgica de la teva tendresa.
Per on deu passejar ara l'amor?

Despullant la vergonya

Sota tarongers, una nit freda de maig,
escolto paraules belles i verdes,
invento una mà que reposa sobre la cuixa,
enyoro les colisions salvatges i
el teu desig escampat sota el melic.
No vull un amor educat,
amb qui passejar els diumenges,
només desitjo trobar les nostres coordenades animals,
aquelles que em marquen l'esquena de retxes
al jeure sobre roques despentinades per la tramontana,
aquelles que em ceguen els ulls
amb la llum transfuga del far de Favaritx.
Bufa'm tota, i regala'm el teu alè,
que les ungles ferotges t' esgarraparan la pell!
Aquest és un amor de gemecs al vent
que no sabem quan s'esgota
ni tampoc on s'arrela.

(Fotografia: K.O.T)

Centrifugat de moments

Amb el cap ple de pardals, he arribat a París, de nit, per menjar-me un crepe d'emocions fortes amb tú. Hem ballat a les fosques a un hotel de mala mort, amb els peus cansats de caminar des de lluny per arribar aquí i la felicitat d'haver-nos escapat de la nostra realitat. Digue'm a cau d'orella que ens hem quedat atrapats per un núbol de cendra i que no podrem sortir del nostre llit per més fort que ens cridin. Oloro la llibertat entre sensacions decadents d'humitat...i no sé perquè crec que això ja ens ha passat abans d'ara mateix.

Con la cabeza llena de sueños, he llegado a París, de noche, para comerme un crepe de emociones fuertes contigo. Hemos bailado a oscuras en un hotel de mala muerte, con los pies cansados de andar para llegar hasta aquí y la felicidad de habernos escapado de nuestra realidad. Dime al oido que nos hemos quedado atrapados por una nube de ceniza y que no podremos salir de la cama por más fuerte que nos llamen. Huelo la libertad entre sensaciones decadentes de humedad... y no sé porqué creo que esto ya nos ha pasado antes de ahora mismo.

2 anys de Júlia

Després d'una llarga sequera, va néixer la Júlia al sofà de casa, rodejada d'éssers estimats i de les candeles. Després de donar a llum va arribar la pluja que havia de calmar la set de l'estiu. Sostinguda per l'amor i la intimitat va començar la història del seu somriure. Benvinguda siguis!


Después de una larga sequía, nació Julia en el sofá de casa, rodeada de seres queridos y velas. Después de dar a luz llegó la lluvia que calmaría la sed del verano. Sostenida por el amor y la intimidad comenzó la historia de su sonrisa. Bienvenida seas!

Esperes incertes

Esperant el nostre moment s'han pansit les roselles. No arriba mai l'hora de les papallones...
El temps no és just amb els què sospiren, es torna clòs com el pa que no ha tovat prou.
A vegades quan t'espero a l'amagatall secret, sota les clarors rosades,
em venen ganes de prendre es vol i alliberar-me del desig incansable que em regalima per l'esquena, com el gota a gota de l'aixeta de la cuina.
Però a les nits quan em poso al llit, sento com m'abraça l'incertesa de no saber quan trobaré la cruïlla perfecta, i m'agrada imaginar-ho mentre cluco els ulls...

(Fotografia: Juguetta)

Esperando nuestro momento se han marchitado las amapolas. No llega nunca la hora de las mariposas... El tiempo no es justo con los que suspiran, se vuelve tupido como el pan que no subió suficiente. A veces cuando te espero en el escondrijo secreto, bajo las luces rosadas, me apetece volar y liberarme del deseo incansable que cae por mi espalda, como el goteo del grifo de la cocina. Pero por las noches cuando me acuesto, siento como me abraza la incertidumbre de no saber cuando encontraré el cruce perfecto, y me gusta imaginarlo con mientras cierro los ojos...

Núbols de paraules

A l'univers de les lletres, el caos ho conté tot i tú, insignificant en la immensitat, ets com un Déu que juga a crear l'ordre capriciós, que pren cos i sentit en els teus pensaments.

Música de mama

Fora de l'espiral del soroll de fer, hi ha un lloc on pots seure a terra en silenci.
Si tanques els ulls, escoltes la melodia sutil dels dies de pluja,
la mateixa que sent el fetus dins de l'úter. Música de mama...
Allà dins neix el somriure dibuixat al cel i a la terra
i torna aquella sensació de la primera vegada als braços amorosos de la mare,
on sempre pots tornar i quedar-te adormit.

(Fotografia: www.imagarmendia.es)

Fuera de la espiral del ruido de actuar, hay un lugar donde puedes sentarte en el suelo, en silencio. Si cierras los ojos, escuchas la melodía sutil de los días de lluvia, la misma que siete el feto dentro del úterl Música de mamá...Allá dentro nace la sonrisa dibujada al cielo y la tierra y vuelve aquella sensación de la primera vez en los brazos amorosos de la madre, donde siempre puedes volver y quedarte dormido.