Somni d'una nit de tardor



Allà enmig d'un carrer qualsevol,
has aparegut tu amb aquella mirada 
que reconeixeria a milions d'anys llum.
Oloraves a herba fresca.
I jo, he quedat palplantada, sense alè, esperant per rebre't.
I tu, has avançat conscient de cada passa que donaves per arribar a mi.
Les teves mans han reconegut els meus dits
i els teus llavis s'han posat sobre els meus.
Aquella besada ha estat com la dolça carícia d'unes ales de papallona,
i a l'obrir els ulls ens hem mirat l'ànima durant una eternitat.
Malauradament, els somnis s'interrompen en el moment més inesperat,
però de tant en tant, alguna cosa intangible es cola a la llum del dia,
i deu ser per això que d'ençà, puc sentir-te caminant a la meva esquena,
protegint-me i recolçant-me amb la teva increïble presència.