Els meus amics els arbres
em saluden quan
arribo al bosc.
Els canto i el vent els
mou les branques,
i jo escolto la seva
alegria al sentir el cant de les fulles.
Si algun dia em recolzo,
cansada, demanant
forces per seguir el camí,
l'escorça crepita a
la meva esquena,
em sosté i m'acaricia
la pena.
Sento la seva
abraçada profunda a l'ànima,
i el meu plor deixa
anar llàgrimes per les meves galtes,
com un riu que es
desglaça i allibera el fred de l'hivern.
No n'hi ha cap que no
digui el meu nom quan m'acomiado.
Fins i tot, hi ha un
pi que cruixeix per assegurar-se
que no marxo sense
dir-li adéu.
Oh, amor! Amb ells m'he adonat que t'estimo
infinitament!
Com un estel abans
d'encarnar-se, sense principi ni fi.
Milers de
constel·lacions s'han mogut perquè tu i jo estiguem presents,
aquí i ara.
No els podem decebre,
no ens podem decebre.
Que les nits siguin
una festa d'unió i poesia!
Que al cel un ÉS en
majúscules, però no pot sentir el tacte de la pell.
Ara i aquí
t'acaricio, i em perdo en el tot, al trobar-me amb tú.
Oh, amor! T’estimo infinitament.
(Il·lustrador: Himit Suhana)
