Amors naturals

Desperto abans que surti el sol arraulida entre les teves branques,
amb l'ésser enterbolit pels somnis,

amb el plaer d'estirar les ales.
T'acaricio els nussos i et sento majestuós.
Trontollo d'excitació per sobrevolar-te i
perfumar-me del teu florir.
Sóc tu i tu ets jo,
m'emociona que m'eixuguis les llàgrimes quan no trobo consol.
Sóc lliure d'anar i venir,
de cantar imponent a les teves fulles.
Sóc feliç.
Estem casats d'ànima,
com abans d'habitar els nostres cossos,
i en les nits estrellades
em despullo i em lliuro a tú
amb la més dolça entrega,
per compartir mirades, silencis i alens.

(Il·lustrador: Christy Babrick)

La cara de Barcelona

Perduda en el meu oblit dels records, he vagarejat pels carrers durant setmanes. Fins aquesta tarda que, vestida d’humitat salada i amb els cabells bruts i enredats, he quedat palplantada davant aquella escultura de somriure tort. He rebut un sotrac a la memòria i he recordat el meu nom, he vist el rostre de les meves filles i del Manel com si una pel·lícula es projectés a la meva memòria. He creuat el carrer i he posat la clau al pany, que durant tants de dies ha provat d’obrir infinites portes de la ciutat. No ho puc creure. Mentre pujo les escales em cau una llàgrima d’alegria de pensar que el meu desig de tornar per Nadal a casa ha estat concedit, i tot, gràcies a aquella dóna horrible d’expressió burleta...

Una nova proposta de Relats conjunts

Pulsió de vida

(Il·lustració: Sergio López)

Inspiro
revelo la meva bellesa a la Mare Còsmica,
en lliuro al món des de l'expressió màxima del meu ésser.

Expiro,
m'oculto en el lloc més fosc, silenciós i íntim que viu en mi,
acollida per la Mare Terra.

Quan Tú em respires sento l'amor diví del Tot.

Bon nadal

Us imagino a tots vivint en pau,

amb els cors plens d'amor,

acollint al vostre nen que ha renascut

sota un estel fugaç.

Us desitjo que l'arribada de la llum

entri a les vostres vides.

(Il·lustració: Elena Marcova)

In principio erat verbum

Al principi era paraula nascuda d'un pensament. Al parir-la sorgir l'encarnació d'una idea perfecta en estat d'amor pur.

Repte Poètic Visual de Relats en Català

(Fotografia d'Eddie Adams)

A les nits el insomni m'acotxa i em desvetlla la memòria,
les agrures de l'horror em pugen a la boca,
i sento el pànic que m'ofega i em prem el pit.
M'asfixia la culpa.
Em moro de por.
Intento despertar a crits les meves víctimes,
peró no s'aixequen.
Els morts em miren als peus del llit,
amb els forats dels trets de bala de testimoni,
seriosos i amb ulls rodons d'esglai.
Em despullen l'ànima.
Vull desaparèixer, alliberar-me...
Crido el perdó i només rebo silenci.
No puc suportar la comdemna dels fantasmes
que es vengen a la foscor.
Només la mort pot salvar-me, però sóc massa covard.
Els cucs de la tomba
em foragitarien d'un cos que no mereix viure.
Suplico l'oblit, anhelo un exorcisme.
Tan sols em queda esperar que no es torni a repetir mai més.

Si voleu participar cliqueu aquí
(Termini fins 19 de desembre a les 14.00)

Flors (II)

La musa caiguda reposa sobre un mantell de molsa.
Inspireu-vos poetes del cor! Hi ha temps fins que el darrer pètal es marceixi.

Flors (I)

Com atmetller despistat,
floreixo darrera el vel del fred,
amb tot l'esplendor d'un naixement.

La servitud de les besades

Esperava el fred i el solstici d'hivern per celebrar l'arribada de la llum, per elevar-me com un globus de fira que se li ha escapat a un nen.
Un d'aquells dies de neu vam creuar-nos en un rastre de llibres i el teu esguard va viatjar per damunt les pàgines, murmurejant com t'agradaria tocar-me els cabells.
Els nostres llavis tornaven bojos per alenar junts. No t'esperava, pensava que havies partit, pensava que retrobar-te ja era cosa d'una altra vida...d'ençà que estem junts, cap el tard, neven flocs de llum sobre el nostre jaç mentre somiem abraçats. Sovint et trobo entre llibres, i torno a llegir la nostra història incapaç d'arribar al final abans de quedar-me dormida.

Emocions d'aigua

Quan em vaig enamorar de tú,

no sabia que seria com qualcar sobre cavallets de mar

en habitacions d'aigües tropicals.

Al besar-nos les tortugues sospiraven,

i els dofins mussitaven rimes asonants.

Quan siguem vells, llegirem plegats a la llum de les espelmes.

(Il·lustració: Lee White)

Jo sóc

Si endevines qui sóc, et faig un petó

[Silenci]

A voltes sóc fada embruixada o nimfa enamorada,
tinc matins de follet, nits d'harmonia ascendent,
i tardes de menta del bosc.
Després de parir sóc mare entregada, després de sopar, dona apassionada.
Quan es fa fosc sóc amant de les paraules,
sóc parpelles descloses esperant descobrir-te.
Sóc llum.

Però si oblido si sóc terra i arbre, o si sóc aire i aigua,
recordo que ho sóc tot i no sóc res.

Si endevines qui sóc et faig un petó