Llarga espera

Com una gota de rosada que reposa damunt una fulla, esperant l'albada, per decidir-se a caure i mudar d'estat. Així hem viscut el teu naixement, comptant les hores per poder-te servar. Ens honora la teva presència. Benvinguda Laia!

Lliures

Avui hem jugat amb les formigues. I des de la mateixa visió intacta de la meva infantesa, he reviscut els moments que em regala la meva filla, tan bella, tan fada, tan Berta.

(Il·lustració de Ceccoli)

Febleses

En el plexe solar m'ha brotat una petita llavor de voluntat,
que germina quan s'aturen els rellotges.
A cada fulla que treu m'allibero de les llamineres temptacions d'equivocar-me
i ausentar-me de la vida.
M'he promès regar-te,
donar-te llum,
aferrada a la confiança cega d'actuar amb amor i respecte,
però encara sento molt arrelat l'esclavatge de les passions,
que m'oprimeix l'estòmac intentant digerir els vidres trencats.

Sensibilitat barroca

Pur de cor,

mirant-me amb tota l'ànima,

intens,

fins la mort.

Tan sols quan jo sigui pura de cor,

quan miri des de l'ànima,

intensa,

fins la mort.

Serà en aquest instant perfecte

que s'obrirà la porta

i estarà allà esperant per besar-me

des de fa tant de temps,

des de fa tantes vides,

i acariciarà suament els meus dits,

perquè el pugui recordar des de la memòria del tacte.

Viurem amb les mans entrellaçades

sobre un gran llit de llençols de cotó blanc,

i cada matí quan despertem

veurem els arbres florits.

Respirarem junts,

eterns,

bessons,

brillants.

En els nenúfars

Pors que suren i desapareixen en flor. Inspiracions de llibertat.

Fusió

Neix de les meves entranyes una pulsió salvatge per enfonsar les mans a la terra. Em lliuro empesa pels instints folls fins trobar el meu lloc. M'arrelo ferma i afamada d'orígens, i m'endinso profundament, fins reverenciar l'escalfor de Gaia, que em fa sentir nodrida com el fetus servat al ventre de la mare.

(Pintura: Miquel Barceló)

Amor de contraban

Aquella mirada curiosa insisteix en atrapar la felicitat dels meus orgasmes,
sobrevinguts del vol de les papallones entre les cames.

Aquells ulls em repten a plaers farcits de desig,
a calfreds marinats de fresses i cadències dolçament esperades.

Aquelles mans s'enamoren sense remei de la pell de l'altre, i em revelen el somni amagat d'aferrar-se a les natges per embranzir coits irreals.

No sé quan arribaran les besades i podrem ser incorrectes.
No sé quan podrem rodar en terra i oblidar-nos del món.
Els cossos no saben de moral, disfruten i prou.

(Fotografia: http://www.kallegustafsson.com/)