Erotisme femení

Les dones al voltant
de les candeles,
es treien les calces,
i ballaven sentint-se,
amb suavitat i lentitud,
gaudint-se,
només així esdevenia el regal de sentir a l'altre,
intensament,
vivint aquell mirall
com part d'elles mateixes.
[Fusió] (Il·lustrador: John Tarahteef) .

Feminiscència

És aquest matí de diumenge
en què el vent arremolina les fulles del camí
és aquest matí de boira,
que a l'altell les filadores filen embogides
entrellaçant els seus cabells,
teixint la vida,
unint els fils del cor,
creant un cubertó infinit,
mentre les panxes vessen la tendresa
que bressola els nadons
i consola als grans.

L'esperit de les nits

Infinites vegades m'has seguit i t'has aturat a un pam del meu alè,
acaronant-me els cabells,
abraçant-me per l'esquena,
vetllant-me el son,
i jo he de contenir la meva mà
per no aturar-te a la realitat física,
i fusionar-me amb tú
en l'esperit de la nit,
aquí a la terra
igual que feiem allà en el cel.

Amics del bosc

El bosc que creix dins meu cada dia és més real. Hi camino seguint la linealitat del camí, i de tant en tant a la porta de casa trobo algun amic que m'ha seguit i ha mort abandonant el seu vol als meus peus, deixant-me el relleu en la lluita de la vida. I jo poruga, humil, sense acabar de trobar la valentia per fer allò pel qual sóc aquí, el recullo de terra, me'l guardo a la butxaca, i el miro sorpersa al llevar-me cada matí, com si m'hagués de revelar una oració que em mostrés la porta que guarda la sala dels cristalls, on m'espera el meu propòsit. (Il·lustració: Helen Sear)

L'hora de les flors

Lilium d'aigua, capcot, et lliures al dia sense miratges. Ignorant del vent que bufarà avui, vestit de blanc enmig del misteri del bosc. (Il·lustració: Libellune)

Improvisació vital

Aquells dies en què et quedes sola mirant el blanc del sostre acabat de pintar, solen surar més traïdores les pors de viure fora del món prefabricat, però les espurnes de curiositat per saber com seria alliberar-se de les cadenes i ser guiat pel desig poden més que totes les trinxeres i el pànic a quedar asseguda en un banc sense saber ni que fer ni on anar.

Gràcies per ser qui sou

Quin llarg recorregut hem caminat sobre aquest llit, entre aquestes quatre parets, a la claror i a la foscor, agombolats com si ens gronxessim dins una panxa materna, units per un vincle teixit de paciència i amor. A vegades també hem compartit nits, flassades i desvetllaments amb unes petites fades, miracle de la vida nascuda de tu i de mi. I en aquest misteri incomprensiblement bell només em queda agraïr-vos a tots tres que sigueu qui sou i que estigueu presents en aquest temps de família que trasncorre en harmonia, en aquesta casa de llum que s'adorm quan es posa el sol, que respira tranquil·la quan les orenetes tornen al niu i el silenci es converteix en la nostra música.

Amor, apaga l'espelma que passejarem junts pel nostre somni una vetllada més.

No tingueu por, només l'amor és real

Bandades d'orenetes

volen baix sota els núbols,

l'alegria els batega al pit

en aquest mateix instant,

en què tot o res passa

sobre l'autopista,

sobre el meu cap

que s'ha rendit al cor,

que ara governa la meva vida

com una flor blanca,

i us estima a tots.

(Il·lustració: Jantina Peperkamp)

Declaracions d'amor

En aquest racó del món filo per les nits l'amor,

tinc la dèria de teixir un encontre amb tú, de braços i cames entrecreuats,

perquè he decidit habitar el meu cos i sentir la carn i els seus plaers!

Ballarem al ritme de mil timbals.

Pujarem al cim,

i des d'allà dalt,

amb les mans agafades,

ens reconeixerem poderosos de ser sense por.

Ens abraçarem per unir els nostres cossos que es coneixen,

i es cerquen quan al final del dia torna a fer-se fosc.

Mira el blat verdejar sota la llum del sol.

Mira les algues que rodolen sobre l'arena blanca.

Mira els ocells que arriben de terres llunyanes celebrant l'escalfor,

i mira dins teu, per veure germinar allò que tu ets

aprofitant que és primavera.

Escolta el vent que es cola per les escletxes i revela els secrets de les altres cases.

Acaricia la terra amb els peus nus.

Olora un bebè.

Assaboreix una xocolata calenta a mitja tarda.

Gaudeix de com broten els arbres,

perquè avui és un gran dia.

La dansa dels esperits

Frego amb els dits
els vidres entelats
pregant al zenit
veure els esperits dansant.
La generositat de l'Univers
em regala una aurora boreal.

Fent camí

Un trosset de sol enmig la boira
per començar el matí,
un somriure de comiat
abans de separar-nos,
una mirada melangiosa
abans de l'adéu,
i música, molta música
despertant la meva alegria
cantant al sol
celebrant-me...
Cues interminables de cotxes,
moltes persones pensant,
jo mateixa,
condueixo i recordo
el món lleuger dels nens,
que a cada moment comencen una vida nova,
i cada nit tanquen els ulls dolçament sense pensar en demà,
arraulits al llit, mentre la mare els besa i els acotxa,
esperant la fi d'un altre dia fàcil esgotat.

Després del vent

El mar escup les escorrialles dels homes,
obsessionats per posseir la lluna,
per fer, enlloc de ser.
En aquests dies de cels grisos
de rostres pansits viatjant en metro,
de mirades perdudes,
als cartells publicitaris
ha sorgit un anunci:
a la terra del no-res,
la simplicitat habita les ànimes,
i en el buit es troba el Tot.
No faria altra cosa que abraçar
a tu, i a tots,
per sentir consol,
en un bell instant on l'Amor i jo som un.

Metamorfosis

Nena d’aire
que m’acompanyes des de l’ampit de la finestra
amb les mans en ofrena.
Guaites atenta el meu despertar en grandia,
sents créixer la meva força del foc,
per oferir-me als homes i a la terra,
per guarir,
per guiar aquells que escolten la seva ànima cridant per eixir.
Estic teixint un capoll amb fil de seda
per transformar-me,
per renéixer pura i angelical amb les primeres flors.

(Il·lustració Nick Kosciuk)

Somiant tot el temps

El cel és com un somni,
la vida és un somni
amb els ulls oberts i tancats,
només un somni.

(Música: Zbigniew Preisner - Like a Dream)