Un home i una dona viuen tranquils en una illa on no passen grans coses. Una tarda freda d'hivern la dona pareix una fada. La mare novella no pot avenir-se com ha esdenvingut aquell miracle dins el seu cos. Anys després pareix una altra criatura fantàstica, una nena follet. Encara no pot deixar de demanar-se l'origen d'aquella màgia.
La mare juga amb les seves filles, del matí a la nit, torna a somriure, a ballar, a riure i plorar, a passejar en bicicleta, a construir castells de sorra, i torna a llegir contes.
Un matí la mare s'adona que li han crescut dos bonys a l'esquena. Aviat descobreix que es converteixen en ales. Aquelles són unes ales que arriben fins al terra, noves, lluminoses i suaus que es despleguen omplint el cel de claror. La por d'allò que diran, li fa comprar-se un abric que oculta el seu nou do.
Però aquell pes feixuc no la deixa viure, ja no pot amagar-se més. No té sentit. Amb l'aire renovat de la primavera llença l'abric i abandona la feina gris que tantes hores l'ocupa. Per celebrar tan gran proesa, vola amb les filles pel bosc, fins quedar dormida d'esgotament. Durant aquell dolç son, un raig de lluna l'il·lumina i una pluja fina de lletres s'escola dins el seu cap i s'amuntega al seu voltant com una catifa de flors.
D'ençà aquella nit, les històries inunden els seus pensaments com si algú les xiuxiuegés a cau d'orella. De les butxaques regalimen personatges i objectes que prenen vida quan escriu. La fantasia deixa rastre per allà on passa i aquesta olor de pluja i sucre, o de terra humida, o de mar atrau els nens i els envolta d'encanteri fins arribar a la seva porta.
Al fosquet, seuen al voltant d'una espelma, i al fer silenci, ella els mira un per un, abans de tancar els ulls cercant al seu teler de contes la història ideal per acabar el dia. Després les paraules flueixen des de tots els racons de l'ànima i el seu cos es mou corprès de cadascun dels personatges. Fins al final, no es sent ni tan sols la remor de l'alè. Tots queden embadalits amb la fada dels contes. Els efectes són immediats, els nens de camí a casa recorden les seves il·lusions, somnis i desitjos. La imaginació els torna el color a les galtes. Els contes encenen alguna cosa en el seu cor, i les cuques de llum els acompanyen fins el llit on respiren adormits.
(Il·lustrador: Stephen Mackey)
