Em creix el
cabell més enllà de la cintura
si canto i em
pentino a les nits.
La lluna em
crida amb veu fina,
despertant-me
amb tan deliciós reclam.
Surto a
l'encontre de les meves germanes,
que celebren
al voltant del foc.
Correm com
salvatges pel bosc,
riem com
nenes,
sentim
juntes la força que ens mou.
Avui a trenc
d'alba
he arribat a
una clariana coberta d’una catifa
de fulles
daurades,
i t’he trobat
assegut esperant-me,
amb aquella
grandesa d'amor brillant al pit.
De
seguida he començat a estimar-te, tot i que ets un estrany.
No han calgut
paraules entre nosaltres,
parlem un llenguatge subtil com la flaire d'una flor.
parlem un llenguatge subtil com la flaire d'una flor.
A
l'inspirar-te he sabut que em vols fer un regal.
Has estès el
braç i m'has ofert un pètal de rosa blanc,
que a
l'instant s'ha abraçat al pètal roig que duia amb mi.
La meva pell
s’ha eriçat amb la suavitat d’aquesta pura unió
A l’alçar la
mirada he vist com somreies,
mentre les
meves mans sostenien aquesta dolça sensació
que m'ha
bressolat durant hores.
