Fent camí

Un trosset de sol enmig la boira
per començar el matí,
un somriure de comiat
abans de separar-nos,
una mirada melangiosa
abans de l'adéu,
i música, molta música
despertant la meva alegria
cantant al sol
celebrant-me...
Cues interminables de cotxes,
moltes persones pensant,
jo mateixa,
condueixo i recordo
el món lleuger dels nens,
que a cada moment comencen una vida nova,
i cada nit tanquen els ulls dolçament sense pensar en demà,
arraulits al llit, mentre la mare els besa i els acotxa,
esperant la fi d'un altre dia fàcil esgotat.

Després del vent

El mar escup les escorrialles dels homes,
obsessionats per posseir la lluna,
per fer, enlloc de ser.
En aquests dies de cels grisos
de rostres pansits viatjant en metro,
de mirades perdudes,
als cartells publicitaris
ha sorgit un anunci:
a la terra del no-res,
la simplicitat habita les ànimes,
i en el buit es troba el Tot.
No faria altra cosa que abraçar
a tu, i a tots,
per sentir consol,
en un bell instant on l'Amor i jo som un.

Metamorfosis

Nena d’aire
que m’acompanyes des de l’ampit de la finestra
amb les mans en ofrena.
Guaites atenta el meu despertar en grandia,
sents créixer la meva força del foc,
per oferir-me als homes i a la terra,
per guarir,
per guiar aquells que escolten la seva ànima cridant per eixir.
Estic teixint un capoll amb fil de seda
per transformar-me,
per renéixer pura i angelical amb les primeres flors.

(Il·lustració Nick Kosciuk)

Somiant tot el temps

El cel és com un somni,
la vida és un somni
amb els ulls oberts i tancats,
només un somni.

(Música: Zbigniew Preisner - Like a Dream)

Bon nadal

Que l'Amor ens il·lumini la Vida

Escrits d'hivern

Recollida sobre mi mateixa,
imagino als homes dormint abraçats en nits fredes.
Espero serena l'arribada de la llum, eixint amb lentitud,
empesa pel solstici d'hivern en gaia terra.
Els meus ulls s'enlluernen de sol,
que s'alça immutable tots els matins,
sempre present, el vegi o no,
espero l'escalfor al cos,
que em fa tancar els ulls
per gaudir d'aquest instant uterí.
M'inclino davant la Vida,
agraïda de ser qui sóc,
feliç d'estimar,
jugant amb al vent
que xiuxiueja amore, amore...
amb un perfum a l'aire que em fa somriure.

La tendresa olora a flor

Una eclosió de flaire a gessamí
emana del meu ventre,
de les meves entranyes,
del meu ésser al veure't,
a l'olorar els cossos subtils
que habiten la nostra casa.
Estenc distreta els vestits que degoten damunt l'acàcia, els dies de boira.
Faig tentines a les nits fins escoltar com respires,
llavors sospir, torno al llit,
i prenc el vol en somnis de flors.

(Il·lustradora: Jantina Peperkamp)