Records presents

Llaços de tendresa oblidats al fons d'un calaix
són descoberts amb desitjos de reunir dues pells que s'estimen.

S'escola el temps pels porus oberts i esperançats de carícies,

que semblen recordar-se vestits de felicitat un diumenge de març,

amb la primavera exaltant uns cossos enamorats.

Viure com un nen

(Il·lustrador: Hashimoto Reina)

El cor de nena em governa per guaitar el món com per primera vegada,
oloro la inocència brotant als atmetllers,
i les roselles de l'amor pur bategant al cor dels homes.
Il·luminades romanen les mans
fins que el temps és il·lusió i per fusió ho entenc tot.

Juguem amb les formigues, banyem-nos al riu,
que al rebre el sol a la cara m'agrada tancar els ulls,
perquè aquell benestar no em pugui fugir mai de les parpelles.

Cel i Terra es retroben a través meu
i s'alegren com dos infants contents de córrer descalços sobre l'herba!

Essència femenina

Per sobre meu, seqüències i vibracions volàtils reguen els arbrers a l'atzar dels colors.
Rosada etèrea. Dimensions paral·leles.
Gest femení que cerca un cos per manifestar-se en la més perfecta expressió.

T'espero amb delit de sentir-me dona.

(Il·lustrador: Matthew Pasqarello)

Amors naturals

Desperto abans que surti el sol arraulida entre les teves branques,
amb l'ésser enterbolit pels somnis,

amb el plaer d'estirar les ales.
T'acaricio els nussos i et sento majestuós.
Trontollo d'excitació per sobrevolar-te i
perfumar-me del teu florir.
Sóc tu i tu ets jo,
m'emociona que m'eixuguis les llàgrimes quan no trobo consol.
Sóc lliure d'anar i venir,
de cantar imponent a les teves fulles.
Sóc feliç.
Estem casats d'ànima,
com abans d'habitar els nostres cossos,
i en les nits estrellades
em despullo i em lliuro a tú
amb la més dolça entrega,
per compartir mirades, silencis i alens.

(Il·lustrador: Christy Babrick)

La cara de Barcelona

Perduda en el meu oblit dels records, he vagarejat pels carrers durant setmanes. Fins aquesta tarda que, vestida d’humitat salada i amb els cabells bruts i enredats, he quedat palplantada davant aquella escultura de somriure tort. He rebut un sotrac a la memòria i he recordat el meu nom, he vist el rostre de les meves filles i del Manel com si una pel·lícula es projectés a la meva memòria. He creuat el carrer i he posat la clau al pany, que durant tants de dies ha provat d’obrir infinites portes de la ciutat. No ho puc creure. Mentre pujo les escales em cau una llàgrima d’alegria de pensar que el meu desig de tornar per Nadal a casa ha estat concedit, i tot, gràcies a aquella dóna horrible d’expressió burleta...

Una nova proposta de Relats conjunts

Pulsió de vida

(Il·lustració: Sergio López)

Inspiro
revelo la meva bellesa a la Mare Còsmica,
en lliuro al món des de l'expressió màxima del meu ésser.

Expiro,
m'oculto en el lloc més fosc, silenciós i íntim que viu en mi,
acollida per la Mare Terra.

Quan Tú em respires sento l'amor diví del Tot.

Bon nadal

Us imagino a tots vivint en pau,

amb els cors plens d'amor,

acollint al vostre nen que ha renascut

sota un estel fugaç.

Us desitjo que l'arribada de la llum

entri a les vostres vides.

(Il·lustració: Elena Marcova)