Somni d'una nit de tardor



Allà enmig d'un carrer qualsevol,
has aparegut tu amb aquella mirada 
que reconeixeria a milions d'anys llum.
Oloraves a herba fresca.
I jo, he quedat palplantada, sense alè, esperant per rebre't.
I tu, has avançat conscient de cada passa que donaves per arribar a mi.
Les teves mans han reconegut els meus dits
i els teus llavis s'han posat sobre els meus.
Aquella besada ha estat com la dolça carícia d'unes ales de papallona,
i a l'obrir els ulls ens hem mirat l'ànima durant una eternitat.
Malauradament, els somnis s'interrompen en el moment més inesperat,
però de tant en tant, alguna cosa intangible es cola a la llum del dia,
i deu ser per això que d'ençà, puc sentir-te caminant a la meva esquena,
protegint-me i recolçant-me amb la teva increïble presència.

Feminitat ets tu!


Feminitat ets Tu!

I quan dic tu, no només em refereixo a tu que ets dona.
Et miro a Tu,
home que et guareixes i tens cura de tu mateix i dels teus.
Home que estimes la teva llum i la teva ombra.
Home que nodreixes i protegeixes la tribu.
Home que bressoles el teu nadó
a mitjanit quan brama i no saps perquè.
Tal vegada encara no està avesat ser matèria.
Feminitat ets Tu,
home que amb mans de guerrer acaricies amb tendresa la teva dona,
oberta com una flor,
vulnerable i lliure.
Potser, en una hora blava que romangueu abraçats,
comprenguis que el cos és sagrat,
que la vostra unió és sagrada,
i que la Terra també és Déu.
No cal que la veneris massa.
Només que l'estimis sense condicions.
Aquesta és la clau que obrirà la porta
al tresor més cercat des dels temps dels temps:
homes i dones vivint en amor i llibertat.
Feminitat i Masculinitat autèntiques i unides!

Quan s'encèn


Llueix una llumeta a l'úter,
tendre, petita, pur amor,
tímida i ferotge a l'hora.
Arraulida en mi, gaudint-me i gaudint-la
a cada alè.
Desitjant tantes llunes de veure-la encesa,
sense ni tan sols saber què esperava.
Quan titil·la obre el meu cor com una flor
i les papallones s'hi posen.
Es una sensació que això és Tot.
Totes les meravelles de la Creació contingudes a la meva matriu,
esperant ser donades a llum per aquest cos humil.
Per a totes les criatures de la Terra,
la nostra estimada Terra,
en un acte de gratitud infinita a la Vida

que som tots.
M'entrego

(Il·lustrador: Stein)

La puresa innombrable de l'Amor



I en el silenci,
L’Amor
Pur
Innocent
Posant-se sobre el clatell
Ingràvid com una ploma.
Recordant-me Nua de tot.
Fins i tot de paraules.
Només
els nostres dits entrellaçats,
mentre el vent recita poesia.
Encarnada en la Deesa,
acariciant la teva ànima
Sense Fi,
en la brevetat d'aquest instant etern,
on per un caprici
Som un Cos.


(Fotografia: Himitsuhana i Rufa)