Parella de ball



Tu que em vas donar a llum quan et cercava i no ho sabia.

Què voldries dansar amb mi?
Ballaríem fins trobar-nos amb les nostres arrugues,
agafats girant sobre nosaltres mateixos
al nostre jardí secret.

Què voldries dansar amb mi?
Ballaríem fins que les passes fossin més curtes,
els gestos més lents i les mirades profundes.
Tal vegada t'agradaria quedar a viure amb mi,
fins la posta de sol,
abans de partir a un altre lloc, un altre temps.
Seríem nosaltres per uns moments
i els lliris s'obririen al voltant.

Què voldries dansar amb mi?

(Il·lustració: Marta Farina)

4 comentaris:

Elfreelang dijo...

dansem! dansem!

novesflors dijo...

Dansarem.

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
din dijo...

Espero que haya dicho que sí, que quiere danzar contigo... Me encanta este poema, Mónica!
Un fuerte abrazo y gracias.

Dinorah