Metamorfosis



Nena d’aire
que m’acompanyes des de l’ampit de la finestra
amb les mans en ofrena.
Guaites atenta el meu despertar en grandia,
sents créixer la meva força del foc,
per oferir-me als homes i a la terra,
per guarir,
per guiar aquells que escolten la seva ànima cridant per eixir.
Estic teixint un capoll amb fil de seda
per transformar-me,
per renéixer pura i angelical amb les primeres flors.

(Il·lustració Nick Kosciuk)

3 comentaris:

Papallona blava. dijo...

Bell poema, Mònica. M’agraden els teus sospirs de llum i els aniré llegint a mesura que bateguin, doncs quan la papallona enlaira el vol tot el món es mou.

Una abraçada amb esvoletecs d’ales de paraules.

Mònica dijo...

M'alegro de compartir camí amb una papallona. Estic esperant alçar el vol, potser aviat creuaré el cel amb tú...

Ona dijo...

Bonic poema.
Les papallones necessiten l'escalfor del sol per volar. Sento que tots necessitem l'escalfor del sol per "volar".
Felicitats pel teu bloc!