Surrealisme verídic


Nua rapada descalça, a punt per robar a traició un paraigües de colors a la meva filla petita. Un dissabte qualsevol, al carrer de casa.

Has marxat corrents com si portessis el botí de la teva vida.

Duus la confiança de la Júlia entre les mans. Em dol que hagi descobert, gràcies a tú, que el món és un indret insegur.

Ja ets molt gran per ser una lladre de nens, no trobes?

Futur present


Del sol i de l'amor esdevindrà el nou món.

Els éssers invisibles cridaran al vent la saviesa de la felicitat.

Viurem sense necessitar res i gaudint de tot.

Seurem entre roselles als camps de blat verd,

obrirem consciència i serem responsables de les nostres vides,

l'honestedat brillarà en els nostre gest.

Els nens jugaran amb aigua fins fer vessar somriures.

La llum eixirà de les mans dels homes que estimen sense condicions i tots serem Tot.

Sense fisures.

Serem el que som.

Pau




A la saó dels dies on volen llavors
cercant terra fèrtil on germinar,
sorgeix la calma que anhelem tots.
Passegem sense rumb
amb l'aire a la cara,
i les coses surten al pas,
sense paranys,
guiats tan sols per un desig profund.
La vida respira lleugera,
suau com la pell del nadó nouvingut,
i els ensurts i les passions
es guarden en un calaix
freturós de ganes que el tornin a obrir.

Somni d'un cautiveri


Un petoneig al dit petit fa que es llevi el meu infant,
Són tardes d'hivern, que suren en el silenci del blau,
que observo l'elegància dels peixos,
asfixiats de moure la cua per donar-se impuls dins l'aquari del pare.
Però ells saben que els estimo.
Hem fet amistat ingènua.
Recorrem el camí junts a banda i banda del vidre,
esbrinant si la vida és real o és una pressó.

Si els allibero amb els ulls tancats,
neden feliços pel mar, infinits als límits,
i per fi SÓN essència marina,
s'apinyen, revolten, brillen de colors,
dansen entre aigües,
i les nits de lluna plena llegeixen poesia.

Florint



Arribada a Tú amb les galtes vermelles
i el cabell xop de córrer sota els balcons
fugint de la pluja.

[Dempeus amb els nervis de tenir-te encongint-me l'estómac, i la respiració agitada
durant la pausa de trucar-te a la porta i esperar que obris.]

Mira'm, sóc jo, sense passat ni futur, sóc aquí sóc ara.
Sóc sense nom i sense perfum.

Guarnida a ulls clucs amb els teus dits,
cerques el principi de la pell allà on acaba la roba
fins que un raig de sol escapa entre una clariana,
i endevinem la primavera.

El silenci dels àngels


Cinc arcàngels viatgen de camí a casa,
cridats per el meu desig d'ajuda.
Emocionada preparo una ofrena de llum i flors
per celebrar la seva benvinguda,
que ens honra i omple d'harmonia.

Espero la il·luminació de les espurnes d'amor
que plouen sota el nostre sostre
quan s'abracen a nosaltres.

Aquest matí davant del mirall,
mentre em rentava la cara
i em cercava en la pròpia mirada,
he vist el balanceig d' una ploma blanca que m'acariciava les espatlles
amb una dolça sensació de presència del cel.




(Il·lustrador: Alexander Bazarín)

Ones


Pensaments arrugats, vells, cansats,
avorrits de la mateixa espiral mental,
amb ganes d'abandonar-me i deixar de voltar pel meu cap,
com si fossin ones de sorra dibuixades pel mar
que avui hi són i demà s'han esborrat.
Fàcil, fluïdes, sense resistències...
deixant-se portar pel ballarí de la dansa marina.
Música i remor d'onades!
En remull poso els meus peus,
per si l'aigua s'endú les idees plúmbies
i em regala la frescor cristalina de l'horitzó.

Desvetllament



Fent maletes per partir amb aquella llum tan blanca per tot, enlluernadora dels sentits, en un matí de llençols en desordre. Et contemplo mentre dorms i respires, el meu aire, el teu aire, el nostre aire. M'interromp una gana punyent que m'empeny a cercar les maduixes madures de sobre el marbre. Tan dolces i àcides a l'hora. Com tu i jo. El teu frec a la meva esquena nua em trasbalssa. Rebo la teva abraçada que em vol retenir, però m'escapoleixo com els gats i no puc evitar tropissar amb les teves sabates. Prometo dur flors fresques quan torni de l'illa.

Ritme de carrer



Floreixen els arbres a la ciutat,
el polen guarneix els nostres caps,
passegem de la mà com somio els plenilunis
i Sant Medir regna entre carmels i cavalls.
Festa
pluja
trucades
bombolles
alegria
Vida
dansa
celebració a fora i dins meu.
Balles?