Paraules silencioses





Sovint allò que et diria

no té res a veure amb les paraules

que surten de la meva boca,

són les mans que pronuncien la veritat.

Escolta les carícies nues de pensaments,

i sabràs qui sóc i com respiro.

Sóc puntes d'encaix i botons de nacre

que agombolen matins de tendresa.

No m'agradaria deixar-te escapar,

mirant des de la finestra com fas camí,

sense haver-te tocat per dir-te com t'estimo.

(Il.lustrador: Albena)




3 comentaris:

Carme Rosanas dijo...

A vegades hi ha paraules i a vegades no calen. És molt bonic.

Audrey dijo...

Les carícies, els somriures...parlen per si sols i com en són de bonics.

Caterina Pérez dijo...

m'encanta! puc linkar aquest post/poemapreciós al meu facebook?