Fum


Ombres que fumen en temps de somni
fan equilibris en les línies de l'asfalt.
De les butxaques els cauen unes cigarretes
amb la tebiesa impressa d'uns llavis familiars.
Fumen a mitges,
sota mirades que jutgen un vici comdemnat.
Fumen pel simple plaer de sentir el frec de les seves mans
a l'intercanviar el cigar...
Quantes caixes més hauran de cremar per alliberar-se d'aquesta dèria?

(Cançó: Cigarettes, Russian Red)




4 comentaris:

Braulio Pereira dijo...

gracies Mönica

un plaer..


feliz estiu!!


abrazada!!

Sebastià Martí dijo...

vaig a fumar

Elfreelang dijo...

Fum que s'esmuny entre els altres fums de les ciutats cap amunt cap al cel

Barcelona m'enamora dijo...

Doncs que deixin de fumar i només es dediquin a fer el primer, a fer les coses a mitges, a quatre mans, que és molt bonic...