Repte Poètic Visual de Relats en Català

(Fotografia d'Eddie Adams)

A les nits el insomni m'acotxa i em desvetlla la memòria,
les agrures de l'horror em pugen a la boca,
i sento el pànic que m'ofega i em prem el pit.
M'asfixia la culpa.
Em moro de por.
Intento despertar a crits les meves víctimes,
peró no s'aixequen.
Els morts em miren als peus del llit,
amb els forats dels trets de bala de testimoni,
seriosos i amb ulls rodons d'esglai.
Em despullen l'ànima.
Vull desaparèixer, alliberar-me...
Crido el perdó i només rebo silenci.
No puc suportar la comdemna dels fantasmes
que es vengen a la foscor.
Només la mort pot salvar-me, però sóc massa covard.
Els cucs de la tomba
em foragitarien d'un cos que no mereix viure.
Suplico l'oblit, anhelo un exorcisme.
Tan sols em queda esperar que no es torni a repetir mai més.

Si voleu participar cliqueu aquí
(Termini fins 19 de desembre a les 14.00)

1 comentaris:

Elfreelang dijo...

Esfereïdora imatge que ja havia vist però que torna a ser impactant i cruel i les teves paraules poètiques posen el punt precís per descriure totes les sensacions que provoca l'horror!