Éssers de llum



Buida de giragonses mentals,
he deixat escapar el tren de les afeccions
i m’he perdut en moments onírics sense presses ni neguits.
S’ha alçat un ésser immens davant meu amb el do d’estimar a tots igual,
s’ha agenollat i amb les mans ha fet cassoleta per recollir la llum que degota de l’univers.
Bec l’elixir que recorre fugaç el camí fins el cor.
Batego amb aquesta nova sàvia.
Els meus cabells tornen branques on broten fulles perennes,
els meus peus són arrels que penetren la terra fecunda.
Del meu centre apareix l'ocell daurat del paradís
que s'espolsa les plomes i pren el vol amb unes ales infinites,
il·luminant el cel i tots els humans que badallen només obrir els ulls.

1 comentaris:

novesflors dijo...

Quins moments onírics tan deliciosos.