Carícies pendents




Com un vel de suavitat
que em frega les galtes i els pits,
igual de dolces són les teves mans,
diligents amb les meves pulsions salvatges,
atentes als meus somnis eròtics de migdiada.
Aquest senyal indeleble del meu cos m'ha fet tornat a Tordera,
he comptat fins a 62.
La porta m'ha donat pas al centre del laberint.
Serenament intacte en el temps, tot igual,
i com qui prepara una cerimònia,
he posat en aigua els liliums,
he escampat la mateixa olor d'ençà,
i al costat del llit, he encès l'espelma amb la nostra llum.
Recorda, és principal primera.
No tardis, no sé quanta estona podré mantenir
un desdoblament temporal tan magnífic.

7 comentaris:

Isabel Barriel dijo...

En efecte, Mònica, un desdoblament temporal i espacial magnífic!

Isabel Barriel dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Carme Rosanas dijo...

Boníssim, m'encanta!

Caterina Pérez dijo...

mmmmm... que contundent! m'agrada.

...i una coseta més! quina sorpresa! no sabia que tenies una agulla de pit de caseta! i on la vas comprar? ;) ... és guay sabe això, això vol dir que ets una de les meves clientes més antigues :)

Joana dijo...

Que bonic, com ho fas per estar a dos llocs diferents en el temos i l'espai?

Quina invitació més maca, així, ningú no s'hi resistirà!!!

novesflors dijo...

Un desdoblament molt temptador...

Braulio Pereira dijo...

dejas mi alma llena de poesia

genial


abrazo!!