Sensibilitat barroca

Pur de cor,
mirant-me amb tota l'ànima,
intens,
fins la mort.
Tan sols quan jo sigui pura de cor,
quan miri des de l'ànima,
intensa,
fins la mort.
Serà en aquest instant perfecte
que s'obrirà la porta
i estarà allà esperant per besar-me
des de fa tant de temps,
des de fa tantes vides,
i acariciarà suament els meus dits,
perquè el pugui recordar des de la memòria del tacte.
Viurem amb les mans entrellaçades
sobre un gran llit de llençols de cotó blanc,
i cada matí quan despertem
veurem els arbres florits.
Respirarem junts,
eterns,
bessons,
brillants.



4 comentaris:

Joana dijo...

Quin poema més bonic!!!
En llegir-lo he fet meues totes les teues paraules i sensacions.
Me'l quede!!!
Mil gràcies, m'acompanya molt.

Mònica dijo...

Estic encantada de regalar-te'l, m'agrada molt llegir-te al teu blog i en els comentaris dels blogs de tots.

Gràcies a tu per ser així,

Mònica

Caterina Pérez dijo...

...qué bonic, mònica! Jo me'l puc quedar també?? ;)

saps que m'ha encantat? el títol... si el dic fluix-fluixet em sona tant bé!

Braulio Pereira dijo...

oh!! me encantas Mónica

son pinceladas de ternura
no hay pintor que las pinte.

tu alma divina

amor y luz


abrazo!!