Dolça essència


Invento conjurs de tendresa
quan el meu cor batega
l'enyorança d'una abraçada, que em vetlli l'espatlla
abans de quedar-me dormida.

Faig l'amor amb l'aigua,
que s'endinsa en mi
com la pluja a la terra,
però no puc deixar de desitjar
aquells braços que em bressolen,
si per ventura trobem suspensions
intermitents.

He trobat una drecera que olora a carícies de vainilla...

5 comentaris:

onatge dijo...

Per l'enyorança d'una abraçada o seguir a l'esquena el camí d'una abraçada, no serveixen les receptes d'herbolari... Les dreceres de fet sempre acompanyen un camí... Utilitza el cap i la brúixola del teu cor... No t'escolti's els falsos profetes tots prometen o vénen amor, i l'amor no té preu, per això no està en venda. Quan plogui la pluja de la sort, deixa't amarar...

Des del far una mica de brisa.
onatge

Braulio Pereira dijo...

suave roce del viento...
en una ventana abierta
sueños!! un dulce momento
el sol nos despierta..

un placer coincidir en esta antologia de paraulas tendras..

abrazos!!!

fanal blau dijo...

Fer l'amor amb l'aigua és una bona manera de fer l'amor.

Bonic poema, Mònica!

Caterina Pérez dijo...

bonica, resposta al teu comment recent: val la pena mònica! una abraçada, guapa. ...no sé si "snif" o sort que acaba en escola això de les vacances... ;) (visca l'escola! però que quedi entre tu i jo!)

Joana dijo...

Gràcies per la teua visita. ha estat tot un plaer descobrir el teu bloc. Els teus versos respiren una gran tendresa bressolada d'amor i enyor. He gaudit molt llegint-los.