Perro verde

Perro verde que buscas cobijo,
harto de libertad
y hambriento de hogar,
en el umbral te espera el refugio
de los carentes de amor, que
eligieron vagar por caminos sin nombre.

Siempre habrá ternura para los ojos que aman...

2 comentaris:

onatge dijo...

Potser perquè tinc una gossa, m'identifico plenament amb el teu poema. És com tu dius, la seva mirada estima, em demana, em parla, ens entenem...

Una abraçada des del far.
onatge

Mònica dijo...

jo també tenia una gossa, ben igual a la de la foto. Grans companys els animals... no sé perquè aquest cop m'ha sortit aquesta veu tan estranya...