Música de mama

Fora de l'espiral del soroll de fer, hi ha un lloc on pots seure a terra en silenci.
Si tanques els ulls, escoltes la melodia sutil dels dies de pluja,
la mateixa que sent el fetus dins de l'úter. Música de mama...
Allà dins neix el somriure dibuixat al cel i a la terra
i torna aquella sensació de la primera vegada als braços amorosos de la mare,
on sempre pots tornar i quedar-te adormit.

(Fotografia: www.imagarmendia.es)


Fuera de la espiral del ruido de actuar, hay un lugar donde puedes sentarte en el suelo, en silencio. Si cierras los ojos, escuchas la melodía sutil de los días de lluvia, la misma que siete el feto dentro del úterl Música de mamá...Allá dentro nace la sonrisa dibujada al cielo y la tierra y vuelve aquella sensación de la primera vez en los brazos amorosos de la madre, donde siempre puedes volver y quedarte dormido.

1 comentaris:

onatge dijo...

"Allà dins neix el somriure dibuixat al cel i a la terra". Tens raó. És una arrel especial la que neix i creix entre mare i fill/a. I avui que plou escolto la subtilesa... El silenci du l'eco del somriure dibuixat...

Una abraçada sota la pluja.
onatge