Vull, vull, vull (plagiant J.A.Goytisolo)



Vull silenci al meu cap.
Vull viure en pau.
Vull que tots els dies entri aquella llum daurada per la meva balconada.
Vull despertar amb alegria de viure.
Vull dormir amb tú.
Vull que tornem a l'Estació de França a buscar una carpeta.
Vull que la música de dins i fora de mi siguin una.
Vull ser una estrella.
Vull obrir el meu cor.
Vull tenir temps de fer tot el que desitjo.
Vull saber perquè estic aquí.
Vull nedar despullada.
Vull ballar totes les nits.
Vull rebre petons dolços de bon dia.
Vull que m'abracin amb amor.
Vull ser jo en la màxima expressió.
Vull esmorzar amb poesia.
Vull estimar i ser estimada amb tota l'ànima.
Vull no necessitar a ningú per ser feliç.
Vull que la meva pell olori a canyella.
Vull saber quin camí triar a la propera cruïlla.
Vull dormir-me tranquil·la.
Vull que em regalin flors fresques totes les setmanes.
Vull contemplar el somriure de les meves filles sense presses.
Vull trobar un trèbol de quatre fulles.
Vull parir en llibertat.
Vull volar.
Vull fer tot el que m'agrada.
Vull que tornem a començar amb una flor entre tu i jo.

(Fotografia: J.Gallifa)

5 comentaris:

Braulio Pereira dijo...

a dor de parto o mais belo amanhecer
é a porta da felicidade
na ternura do teu querer
teu grito de liberdade

Àngels Álvarez dijo...

Diuen que el millor, és el camí que fem per aconseguir les coses.Gaudeix dels camins que et queden.
N´hi ha que també els faig meus.Petonets.

onatge dijo...

Plagiant a Sospirs de llum...
-Amb el permís de la Mònica, o no...-


Vols silenci al teu cap?
Llavors viuràs en pau,
i el caliu de la llum
et donarà la seva abraçada.
Despertaràs amb alegria,
dormiràs amb ell.
Sempre tornaràs a una estació.
Tu, ets música.
Ets estrella i firmament.
Ets tota cor.
El temps és una flor,
només cal estimar
els seus pètals...
Ets ara i aquí!
La nuesa no va mai despullada.
Ets dansa al ball de la vida.
Tu, ets la besada del dia.
Ai l’abraçada de l’amor.
Ets l’eco de la teva expressió.
Que el poema sigui el pa a la taula.
Si estimes, l’amor serà el cant de l’ànima.
Tens raó, tu, ets la felicitat.
La teva pell és flor i poncella.
A la cruïlla dansa amb el vent.
Que la tranquil•litat sigui el teu coixí...
Estima les flors sense tallar-les.
Les teves filles són el mirall
del teu somriure.
La vida ha de ser llibertat.
Vola, no deixis mai de volar,
descarrega pedres i plom
i sigues vol amb el vent.
Que la flor visqui de la
rosada dels vostres llavis
i el caliu dels vostres cors...

onatge

Mònica dijo...

Gràcies per aquest poema deliciós. Em trec el barret.

Anónimo dijo...

Jo també m'he sentit super identificada en molts d'ells. Felicitats! M'ha agradat molt.
C.