Balles?

He escarbat un clot al jardí dels veïns i he enterrat un somni en blanc. M'han quedat les ungles brutes i un somriure entremeliat als llavis. L'impuls m'ha dut a córrer amb els braços oberts i a rodolar sobre la sorra fins banyar-me vestida. Començo a recordar els meus instints salvatges, intactes des de fa tanta estona, retrobats ara. Les nits de lluna nova m'agrada cantar davant del foc, i morir-me de calfreds quan em toques per darrera i m'estens la mà per convidar-me a ballar sota les cuques de llum, sense rastre del temps, sempre eterns...

4 comentaris:

Braulio Pereira dijo...

que bello escribes
en noches de lluna nova
bailar..
sempre eterns...

la vida es vida
la mort no es nada

apenas mort

gracias por el video
dolç suau divertida.

abrazo!!!

onatge dijo...

Enterrar somnis en blanc; una bona sembrada... Terra a les ungles, bo. Els instints salvatges sempre és bo recordar-los, de vegades els tenim massa domesticats, i per naturalesa són indòmits... La lluna nova sempre és font de vida... Cantar davant del foc, el foc és màgic, és vida, és poema, és metàfora, és caliu, és brasa, és ancestral, és... I que t'atansin una mà i et convidin a ballar sota les cuques dellum, això ja és massa... Deixar que el temps faci la seva vida i vosaltres la vostra al ritme d'un rellotge de sol a temps de lluna nova...

AH!, no ballo, sempre acabava trepitjant...

Salut.
onatge

Mònica dijo...

Quines coses tan boniques que em dius sempre. M'agrada que completis els meus poemes.

Una abraçada.

novesflors dijo...

Vinga, ballem el vals.