Música d’un alleugeriment



A les nits sento el perdó que m’allibera del pes d’arrastrar culpa.
Llavors, començo a recordar-me...ha arribat el moment d’obrir les ales.
Ha arribat la pau, que s'ha assegut en el meu diafragma,
ha marxat l'angoixa a fer un llarg viatge.
El meu àngel em posa les sabatilles quan em llevo
i m'acaricia les plomes amb una suavitat celestial.
(Sonen els Manel)

Por las noches siento el perdón que me libera del peso de arrastrar culpa.
Entonces, comienzo a recordarme... ha llegado el momento de abrir las alas.
Ha llegado la paz, que se ha sentado en mi diafragma,
ha marchado la angustia para hacer un largo viaje.
Mi ángel me pone las zapatillas cuando me levanto
y me acaricia las plumas con una suavidad celestial.
(Suenan los Manel)
(Fotografia: Àurea Genestar)

4 comentaris:

Anónimo dijo...

M'alegra tant que hagis arribat a aquest estat! Ara, només, has de començar aquest llarg viatge, ara ja ets lleugera!!!!
Olga

Sebastià Martí dijo...

tal qual,
flop, flop, flop

Braulio Pereira dijo...

que bonito
canta los angelitos
suave melodia
celestial

Braulio Pereira dijo...

es dia
amor
poesia
es flor

gracias por tus visitas!!